Ni rastre de qui vam ser

El Caralt i l’Hostench són dos treballadors d’una empresa de vigilants d’escenari qualificats. Passen les hores de la seva feina omplint la buidor d’un teatre mort. Viuen un present de desesperança i projecten un futur d’una lluminositat més que improbable. Persegueixen l’ombra gairebé difusa que una vegada, fa molt temps, ells mateixos van aconseguir projectar.
I així els veiem, un dia com avui, quan un error fa que el teatre sigui ple o gairebé.
 

Continua llegint...

Jo, travesti

Jo, travesti és una alterficció sobre el transvestisme que reivindica l’art i cultura travesti i la figura de transformistes i imitadors d’estrelles amb una llarga tradició a casa nostra al llarg de tot el segle XX i fins als nostres dies.

Continua llegint...

You say tomato

You Say Tomato és una comèdia intensa i profundament humana on el diàleg i la música construeixin una reflexió desacomplexada sobre el sentit i el valor real de l’art en el món i en l’època que vivim, sobre la supervivència dels artistes, la satisfacció i la fidelitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves, deixem de tenir tota la vida per endavant i ens adonem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nostra vida serà així fins als darrers dies. És això el que volíem?.

Continua llegint...

Xarxes

Júlia i Berta en escena. Un trapezi flota en l’aire.
Una arpa ens transporta a una dimensió celestial.
El repte en comú: Teixir la xarxa que tot ho acull.
La xarxa viva on cada fil, delicat però ferm, és únic. El disseny de la xarxa varia a cada instant en funció de la respiració de les cordes.

Continua llegint...

Xarxes

Júlia i Berta en escena. Un trapezi flota en l’aire.
Una arpa ens transporta a una dimensió celestial.
El repte en comú: Teixir la xarxa que tot ho acull.
La xarxa viva on cada fil, delicat però ferm, és únic. El disseny de la xarxa varia a cada instant en funció de la respiració de les cordes.

Continua llegint...

Obsolescència Programada

Fritsch Company crea Obsolescència Programada sota la premisa:
“La selecció natural de la societat actual és la estolidesa humana”
L’horologia de les coses, els materials, artefactes i
aparells generen el consum compulsiu com una droga de disseny.

Continua llegint...