Funcions anteriors

En un bosc d’aires eternals i sota un cel estrellat, uns personatges sense rostre, cecs i misteriosos són incapaços de prendre cap decisió. La por condiciona constantment la mirada sobre el món i els resigna a no moure’s. L’individualisme i la manca d’empatia els fan còmplices d’allò que passa al seu voltant.

En un bosc d’aires eternals i sota un cel estrellat, uns personatges sense rostre, cecs i misteriosos són incapaços de prendre cap decisió. La por condiciona constantment la mirada sobre el món i els resigna a no moure’s. L’individualisme i la manca d’empatia els fan còmplices d’allò que passa al seu voltant.

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. En Toni, el treballador social que l’atén, intenta convèncer-la de quedar-se. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que està en un moment personal molt complicat.

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. En Toni, el treballador social que l’atén, intenta convèncer-la de quedar-se. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que està en un moment personal molt complicat.

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. En Toni, el treballador social que l’atén, intenta convèncer-la de quedar-se. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que està en un moment personal molt complicat.

El concert Gràcies per venir de La Ludwig Band obre la temporada 2024-25 de La Mercantil

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. En Toni, el treballador social que l’atén, intenta convèncer-la de quedar-se. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que està en un moment personal molt complicat.

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. En Toni, el treballador social que l’atén, intenta convèncer-la de quedar-se. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que està en un moment personal molt complicat.

Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. En Toni, el treballador social que l’atén, intenta convèncer-la de quedar-se. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que està en un moment personal molt complicat.

Mentre treballa en l’obra de la seva vida, una ambiciosa síntesi dels principalsclàssics de Henrik Ibsen, la directora d’un monumental teatre de províncies es veurà sorpresa per una precipitada cadena de coincidències que la confrontaran amb els seus fantasmes inconfessables, pertorbaran les seves conviccions més íntimes i l’abocaran a emprendre la gran aventura de la seva existència.

“Mirall” és el single que obra les portes a un camí ple de reflexions, pensaments, inquietuds… en forma de cançons. També és la primera obra de moltes on Marta Palací posa en primer plà i escriu sobre temes tant poc parlats com la salut mental.

El concert submergeix als assistents en una atmosfera altament intimista on el silenci és tant o més important que la pròpia música de piano. Obres com “En pau”, “Reflexió”, “El teu secret” o “Petites coses”, van acompanyades de comentaris i explicacions en directe en el que el mateix Antoni Tolmos defineix com “concerferència”.

Pack de dos concerts del Cicle Creació a Ponent

I. PIANO INTERIOR. Antoni Tolmos / Emotional experience.
II. MIRALL. Marta Palací

Suposem que dos amics fan una malifeta molt gran quan son petits. Ara suposem que ja adults, les conseqüències els acompanyen en forma de remordiments, de culpa, i els altera la vida, la modifica, la condiciona. A un d’ells, aparentment, les coses li van prou bé tenint en compte el pes que porta sobre les espatlles.

Si et diuen salvatge és un quintet de dansa contemporània amb tocs de Butoh que tracta d’un grup de persones en una societat distòpica i apocalíptica. Un grup que es troba i es reconeix com a persones i com a col·lectiu, condicions necessàries per a la construcció d’un lloc millor i un món més vivible. Són les capes imposades i construïdes externament les que s’han d’eliminar per així mostrar l’essència millor i més veritable de tots nosaltres.