Funcions anteriors

Una solitària casa enmig de la muntanya acull dos homes del passat dels quals gairebé no coneixem res. Només una cosa sembla segura: un ha d’acabar amb l’altre. Però qui matarà qui? Això dependrà de les decisions i les possibilitats són infinites.

Una solitària casa enmig de la muntanya acull dos homes del passat dels quals gairebé no coneixem res. Només una cosa sembla segura: un ha d’acabar amb l’altre. Però qui matarà qui? Això dependrà de les decisions i les possibilitats són infinites.

Després d’haver estrenat Hamlet.01 i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare –dos cops a la sala Mercantil- , la productora Primera Rèplica juntament amb el TNC produeixen Hamlet.02 per seguir sorprenent el públic mentre analitzen el segon acte de Hamlet.

Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un hotel petit dels afores de la ciutat per rendir homenatge i celebrar la jubilació del que fos el seu tutor.

Manuela, el vuelo infinito explica la tragèdia Manuela Vos, una esportista, flautista i mare d’infants, que un dia de juliol del 2021 es va precipitar 30 metres al buit penjada d’una corda a 250 metres d’alçada mentre escalava als Pics d’Europa. I ho fa ella mateixa a l’escenari.

La Cecília és una dona cega que ha contractat els serveis de la Raquel, malgrat tenir-hi un vincle estrany. La Raquel fa anys que es dedica a matar per encàrrec, però no ho fa a canvi de diners i últimament va acompanyada de la seva filla Àgata, a qui està instruint en l’ofici

Arriba la Fira de Titelles de Lleida a Balaguer amb dues companyies internacionals que es presentaran dos espectacles en una mateix funció a La Mercantil i que ens fan arribar els millors espectacles de titelles d’arreu del mon.

Jeb Patton (Kensington, EUA, 1974) és un dels pianistes més brillants i destacats de l’escena internacional, un continuador de la gloriosa tradició del piano jazz. Deixeble de Roland Hanna, el seu estil beu directament de les arrels del bop amb referents ineludibles com ara Tommy Flanagan i Horace Silver.

El Jordi Vidal ha vingut a explicar-nos d’on ve, quins són els seus orígens i de quina manera el mal afecta les seves arrels. Guiat pel sons i la música de la Laia Vallès, en Jordi s’enfonsa en melodies tradicionals que ens fan reviure el dolor de forma nostàlgica, meravellosa i fins i tot divertida

Bombollescència és un espectacle teatral únic que combina la fascinació de les bombolles de sabó amb la ciència divertida i educativa. Aquesta obra captivadora porta el públic a un viatge ple de meravella i rialles mentre explora els fenòmens físics darrere les bombolles.

“El clam del buit” és un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suïcidar-se des de la teulada de l’edifici del davant. Els dos es planten cara des del sisè pis dels respectius apartaments parisencs, separats pel carrer i pel buit. És el migdia i fa un sol espatarrant.

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

Després de quinze anys ininterromputs de pop irreprotxable amb Manel, Guillem Gisbert comença el seu projecte en solitari.

Un rodamon, arrossegant un carro amb totes les seves possessions, s’asseu al banc on passa les hores. Viu mig d’amagat, fugit de la justícia. Com fan molts sense sostre, parla de la seva vida passada, dels seus temors, de les seves dèries, dels seus records, dels seus triomfs i dels seus fracassos. Parla de tot això amb la gent que passa pel seu costat… o que s’imagina que passa, ignorant-lo, invisible com és als ulls dels vianants.

Per entendre bé que representa Harry Allen, ens podem remetre a les paraules de Gene Lees: “Una vegada li van preguntar a Stan Getz la seva idea del solista de saxo tenor perfecte. La seva resposta va ser: “La meva tècnica, les idees d’Al Cohn i el temps de Zoot… El compliment d’aquest ideal pot estar plasmat en… Harry Allen”.